L'ENTORN

Descobreix les meravelles que ens envolten

La Masia es troba ubicada a l’interior del meandre que dibuixa l’Ebre entre Miravet i Ginestar, en el paratge conegut com a Illetes (nom que va pendre pel fet que les crescudes del riu anegaven en gran part aquest entorn, deixant a vista petits troços de terreny en forma d’illes).

A deu minuts escasos del poble (caminant), Miravet. On podreu gaudir de l’estampa incoparable del Cap de la Vila (on s’hi pot anar passejant) i gaudir de la Sanaqueta (mirador sobre l’Ebre), i passejar pels seus empinats carrerons plens d’historia.

De cami cap al poble trobareu l’embarcador, des d’on es pot fer un recorregut per l’Ebre.

El Castell Templer, monument històric i testimoni privilegiat de tots els episòdis històrics que ha viscut el país i el nostre poble durant els darrers deu segles. La seva silueta, impressionant, senyojera tota la contrada. Visible desde qualsevol punt de la Cubeta de Mora.

A 20 minuts de Falset, capital del priorat, on podreu visitar cellers i gaudir d’un vi excepcional.

També a 20 minuts de Corbera i Gandesa (Terra Alta), testimonis dels episodis més durs de la Batalla de l’Ebre i des d’on es poden fer visites guiades als espais de la Batalla de l’Ebre, ara monuments a la pau. Així com museus que recorden aquells dramàtics dies que varen viure els nostres avis. Menció a part mereixen les Catedrals del Vi (Cooperativa agrícola de Gandesa, i Cooperativa agrícola del Pinell de Brai), i diversos cellers escampats per tota la comarca on s’elabora també un vi excepcional.

L'HISTÒRIA DE MIRAVET

El turó de Miravet hauria estat habitat des d’època ibèrica, on s’han trobat restes d’un poblat. La seva posició dominant un important tram de l’Ebre marcaria la història d’aquest indret. L’ocupació islàmica del territori, a partir del segle VIII, va donar al poble es seu nom i part de fisonomia actual a la vora del riu. Al segle XI van edificar una petita fortalesa per controlar aquest espai i iniciar una major fortificació de l’espai davant de l’avenç de les tropes cristianes. El 1153 el comte de Barcelona, Ramón Berenguer IV, va fer donació de Miravet i les seves terres als cavallers de l’Orde del Temple. Aquest havia estat el darrer reducte musulmà de Catalunya, juntament amb Siurana, i es va encomanar els templers el seu control i manteniment. Els Pobres Cavallers de Crist van iniciar la construcció d’un gran castell, important les millors tècniques i innovacions dels castells creuats de Terra Santa. A banda van marcar les formules de domini i control de l’espai i la seva gent, on a Miravet es va mantenir la població musulmana existent abans de la conquesta.

El 1307 Felip IV de França, dit el bell, va decidir detenir i executar tots els templers dels seus regnes, iniciant un moviment que acabaria amb la dissolució de l’Orde. A Miravet, seu del capítol provincial dels cavallers, es va preparar la defensa de la fortificació, on s’hi van reunir diversos cavallers i comanadors per fer front a les tropes del rei Joan II que els anava a detenir. Els templers van resistir un any de llarg setge tancats al castell, entre el desembre de 1307 i 1308. Finalment es van rendir, van ser empresonats, però el 1312 eren declarats innocents mentre l’Orde desapareixia per la dissolució de Clement V. Aquest va ordenar que els antics béns dels templers passessin a un altre Orde religiós i militars, els cavallers de l’Orde Hospital. Ells van passar a dominar Miravet des de 1315 a 1835, seguint i mantenint les formes i sistemes establers pels templers. El 1319 van redactar a Gandesa els Costums de la Batllia de Miravet, una recopilació de totes aquelles lleis i ordenances heretades d’època templera, que els hospitalers van fixar per escrit. Aquestes tenien escàs efecte sobre gran part dels habitants de Miravet, ja que la població musulmana no estava sota obediència d’aquestes, i es regia per les lleis islàmiques i els seus organismes de control, sota supervisió dels cavallers senyors de l’espai.

Entre 1509 i 1511, per odre dels reis catòlics, tots els musulmans serien obligats a convertir-se al catolicisme. Aquest fet afectaria a la majoria de la població de Miravet, ja que a l’entorn d’un 90% mantenien la seva antiga religió. Des d’aquest moment els nous conversos van passar a ser anomenats moriscos. A Miravet van ser obligats a enderrocar la seva mesquina i edificar a sobre una nova església, la que avui podem veure al centre del Cap de la Vila, nucli històric de Miravet. El 1610 el rei Felip III va ordenar l’expulsió de tots els moriscos dels seus regnes, fet que en origen afectaria a quasi tota la població de Miravet. Els habitants es van defensar i el bisbe de Tortosa aconseguí que algunes famílies no es trobessin afectades per aquest decret, però al voltant d’un 75% dels miravetans van haver d’abandonar la seva casa. La repoblació produïda tot just després va ser ràpida gràcies al retorn d’alguns moriscos i l’arribada de nous pobladors de pobles propers. El 1623 els hospitalers concedien una nova carta de poblament a Miravet, on a banda de constatar la ràpida arribada de nous habitants, els cavallers van aconseguir una reformulació dels seus drets, exercint un major control i augmentar els seus ingressos senyorials.

La situació privilegiada de Miravet i la magnitud del seu castell, va fer que l’espai esdevingués fonamental en alguns períodes de la Guerra dels Segadors (1640-1652). El 1643 les tropes castellanes favorables a Felip IV van llençar un fort atac, que es va transformar en un important setge contra el castell, on s’hi van atrinxer les tropes franceses partidàries de la Generalitat. El conflicte va generar un llarg període de crisi demogràfica i econòmica que no es va poder recuperar pels efectes d’una nova guerra, la de Successió (1700-1714). Aquesta va tornar a repercutir sobre el municipi amb l’ocupació militar i diversos enfrontaments. El nou règim borbònic establer després de la guerra va aportar modificacions sobre l’organització municipal, amb la imposició del model castellà i la creació dels Ajuntaments. Al llarg del segle XVIII es va iniciar una tendència positiva que va generar una expansió demogràfica i econòmica, fent de Miravet una població més gran, amb una alta producció agrícola i comercial.

La Guerra del Francès va generar un nou període de crisi, derivada dels enfrontaments militars i l’inici de la desintegració del règim senyorial. El 1835 les propietats de l’església i ordes religiosos van ser desamortitzades i venudes en subhasta pública. Així el castell i nombrosos propietats van passar a mans privades. El segle XIX va estar marcat pel pas de les tres Guerres Carlines (1833-1876), que van marcar una època de gran inestabilitat. A finals d’aquest segle i inicis del 1900, Miravet va desenvolupar un nou creixement, marcat per un major desenvolupament de l’economia tradicional i millores de transports i infraestructures. Una situació que es va veure fragmentada de manera radical amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939). Les dificultats del conflicte van augmentar amb l’arribada de les tropes durant la Batalla de l’Ebre, els soldats republicans van creuar per Miravet la matinada del 25 de juliol i van ocupar el castell, en uns enfrontament que afectaran el territori durant 115 dies. El règim franquista, la repressió i la depressió de post-guerra, van fer minvar la població de Miravet i la seva economia rural, que des de les darrers dècades es basa la producció de fruita dolça, olis i vins, l’augment del turisme i el manteniment de l’artesania de la ceràmica.

This post is also available in: Spanish